2020

Introducció

En els últims 20 anys, s’han produït grans canvis demogràfics: la fecunditat ha disminuït a menys de la mitat del que era l’any 1975.

A més a més Espanya ha deixat de ser un país d’emigració i ara rep immigrants estrangers  i a continuat augmentant a un bon ritme l’esperança de vida.

Aquestes característiques del nostre passat recent, han reduït el potencial del creixement natural i anunciant un envelliment més pronunciat de la població que afecta a molts àmbits de la realitat social i guarden relació amb importants canvis socials.

Si ens basem en la principal hipòtesis plantejada en aquest treball, a partir d’ara, la taxa de fecunditat creixerà a un ritme del 3%, això suposarà una base de la piràmide més ample. Al contrari, la mortalitat decreixerà a un ritme del 0,5%, i això provocarà que el vèrtex de la piràmide sigui molt més estreta que en l’actualitat, ja que actualment es parla de un gran nivell de vida i poc envelliment de la població.

Com  podem veure en aquesta piràmide, els homes hi predominen en la generació dels trenta, quaranta i i cinquanta anys, mentre que en generacions més grans hi predominen les dones amb una major esperança de vida.

En el cas de la nostre hipòtesis, les migracions s’aturen, per tant, la densitat de població s’atura en el seu creixement natural però continuarà creixent notablement durant els pròxims anys.

Actualment, tenim una gran dependència de la nostre demografia en la relació amb la immigració, i el aturar-se aquesta, els fluxos permanents de l’ordre d’un determinat nombre d’entrades en un any no podran mantenir-se al llarg del temps i per tant suposarà una disminució de la densitat de població total d’Espanya.

A causa de l’aturada de les migracions, no hi haurà tant creixement demogràfic i el creixement d’un 3% en la fecunditat, serà molt important per determinar al cap d’un temps la xifra de població.